LA TELEVISIÓ SOCIAL COMENÇA EN EL GUIÓ (II): ELS MOMENTS ‘OH MY GOD”

La Televisió Social està canviant la manera  d’escriure les sèries.   El guió de ficció per a la televisió social ha d’incentivar que els espectadors dialoguin sobre el capítol d’una sèrie a través de la segona pantalla (smartphone o tablet). Això requereix  continues sorpreses,  girs imprevistos, cliff  hangers (obstacles que semblen insalvables), incidents desencadenants, conflictes, descobriments, amenaces, suspense…  Són el que es coneix com els  moments “Oh My God” i són els que generen més tuits per segon.

Un recurs per aconseguir que aquests moments abundin al llarg de la història és crear un món de ficció ric i detallat, amb molts personatges que s’interrelacionen de diferents maneres.

Un crític definia fa poc la sèrie “Game of Thrones” com “una orgia de trames entrellaçades plena de  girs argumentals i herois caiguts” (Ernest Alós, a El Periódico, 9-05-2012). “Game of Thrones” és una sèrie amb una estructura i uns plantejaments genuïnament de televisió social  i transmèdia . De fet, una forma òptima de veure la sèrie és a través de  l’ IPAD, utilitzant la plataforma  HBOGo. D’aquesta manera, es compta amb una guia que permet orientar-se enmig de la increïble varietat de personatges i les seves corresponents lleialtats familiars. A més, un  mapa interactiu situa l’espectador en l’intricat univers de Westeros.

Fins i tot el classicisme de les sèries britàniques d’època s’ha vist afectat per la influència de les xarxes socials.   Downton Abbey compta amb una altíssima densitat de fils argumentals per capítol:  de moment, segueix les trames de 33 personatges diferents.

L’espectacle es desenvolupa tant a la pantalla de televisió com a les xarxes socials.

Al final de la 2ª temporada de la sèrie Sherlock, el protagonista  (interpretat per Benedict Cumberbatch) es suïcidava llançant-se des de dalt d’un terrat i esclafant-se contra l’asfalt. Més tard, Watson  (Martin Freeman) parlava afectat davant de la seva tomba sense adonar-se  que Holmes l’estava mirant des de lluny. Les especulacions dels fans sobre com havia pogut sobreviure a la seva aparent mort  han col.lapsat Twitter.  En una entrevista a The Guardian, Steven Moffat (el creador de la sèrie) animava el debat afirmant que en l’episodi es donava  una pista que feia coherent la supervivència de Sherlock.  “No és un truc. Ho hem resolt. Tot té sentit.”.  La resposta es sabrà a la tercera temporada, que s’emetrà abans d’un any.

El cas de Sherlock és digne d’estudi. Els creadors del xou aconsegueixen   mantenir el públic interessat  (“bridge the gap”) no només entre episodi i episodi, sinó també durant els llargs períodes de temps que transcorren entre temporades (17 mesos entre les temporades 1ª i 2ª).  I la raó és que és una producció que utilitza amb efectivitat les eines socials. Cada personatge té un compte de Twitter i dialoga amb els altres personatges i amb els fans   diàriament mantenint la mateixa personalitat que mostren en el show.  Els tuits es treballen  com  si formessin part de trames argumentals, seguint els seus propis conflictes, principis, desenvolupaments i finals. Aguanten perfectament la prova de la racionalitat narrativa mantenint la coherència i la fidelitat  a la història.

Escriure per la televisió social  també requereix evitar la sobrecàrrega d’informació:  s’ ha de preveure acuradament els moments de la història en què el públic interactuarà amb la segona pantalla i tenir en compte que la capacitat cognitiva és limitada per processar les dades que proporciona cada plataforma. D’aquesta manera, es potencia  de manera satisfactòria la interactivitat per part de l’audiència.

Advertisements

Posted on 15/05/2012, in Social TV, Televisió Social, Transmedia and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. 5 comentaris.

  1. Crec que els moments “Oh my God!” són més coneguts a la xarxa per moments “What the fu**”. Un altre element d’interactivitat als guions de les sèries són els easter eggs, aquella informació extra amagada a la imatge que després genera moltes especulacions. Espero escriure aviat en el meu blog un post d’això quan tingui més temps! Bon blog a seguir!

  2. Gràcies per escriure Pep! “Oh my God” o “What the fu**” sonen radicalment diferent però en el fons són el mateix: recursos per incentivar l’espectador a interactuar. M’agradarà llegir el teu post quan l’escriguis.

    Ramon

  3. I want you in order to be able for you to help give thanks to
    for your time of this great examine! My partner and my spouse
    and i actually certainly appreciate every single little
    bit of this and that i perhaps you have bookmarked to check
    out new products of your blog essential study blog site!

  1. Retroenllaç: La televisión social cambia la manera de escribir las series « Social TV Days

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: